Gràcies a la mobilitat el nen aconsegueix canvis funcionals que li aportaran nivells d’independència i autonomia cada cop més sofisticats, d’aquesta manera el sistema nerviós central organitza noves connexions que permetran interrelacionar àrees cerebrals encarregades de diverses funcions cerebrals.

Una excessiva inquietud pot està relacionada amb uns reflexes primaris no integrats

Els reflexos primaris són una sèrie de moviments involuntaris de supervivència controlats pel tronc cerebral que és la part més primitiva del nostre cervell. Amb el desenvolupament motor del nen, cal que inhibeixi aquests reflexos primaris per donar pas als reflexos posturals, necessaris per seguir avançant en el procés de maduració neurològica de l’infant.

Visió i psicomotricitat

La visió evoluciona conjuntament amb el desenvolupament motor del nen. La mobilitat té una influència directa en la visió quan el bebè explora el seu entorn, amb les experiències que va vivint va entrenant l’enfocament a diferents distàncies i coordinant el moviment dels dos ulls amb el del seu cos i el de les seves mans.
El desenvolupament motor passa per diferents etapes: arrossegar-se, gatejar, caminar, després córrer i saltar. Quan aquest desenvolupament motor és pobre o incomplet podem trobar problemes d’organització que poden influir en els aprenentatges.
El sistemes vestibular, propioceptiu i visual es connecten per primer cop durant aquestes etapes. Si el nen no les ha viscut en el moment de posar-se dempeus tindrà un pobre equilibri, no haurà assimilat les relacions de l’espai ni la percepció en profunditat.
L’equilibri ens permet orientar el nostre cos en l’espai, aquesta funció està localitzada en el cerebel. Aquesta estructura cerebral emmagatzema la memòria motora relacionada directament amb el llenguatge i amb l’escriptura.
Entendre les coordinades de l’espai es necessita per l’aprenentatge de la lectura i de les matemàtiques.

Símptomes

  • Comportament temerós al pujar o baixar escales, o al moure’s.

  • Cau amb facilitat.

  • El nen que no para quiet i no es capaç de controlar els seus moviments.

  • Li costa estar ben assegut.

  • Nens amb falta d’equilibri.

  • Nens a qui els cauen constantment objectes al terra.

  • Falta de coordinació ull-mà.

  • Falta d’habilitat esportiva.

  • Falta d’organització de l’espai, no es reconeix correctament la dreta i l’esquerra.

  • Lateralitats desorganitzades o creuades.

  • Falta de coordinació motora fina.

  • No orientar correctament les lletres o els números.

  • Falta de control de motilitat ocular.

  • Falta de coordinació binocular.

Reeducació visual i psicomotora

Una vegada avaluats en l’infant quins reflexos primaris estant actius i quins són els patrons de comportament motor que li falten integrar, s’aplica un programa de reeducació psicomotora en coordinació amb la teràpia visual activa. Una de les tècniques és la teràpia de moviments rítmics que ens ajuda a connectar entre si diferents parts del cervell, ganglis basals, cerebel i neocortex.
Els exercicis són senzills, fàcils de realitzar, són moviments que es fan a terra, imitant els moviments que fan els bebès de manera espontània, han de ser repetitius fins que passen de passius a actius, d’aquesta manera el cervell registra de nou aquests moviments i els integra. Com si tornes a passar per les diferents etapes motores.