Rendiment escolar

Estadísticament entre el 20 i el 25 % dels nens presenten dificultats en l’aprenentatge escolar, i en aquest percentatge excloem els relacionats amb limitacions de la intel·ligència, alteració emocional o falta de motivació. Per tant, cal establir si el baix rendiment escolar pot ser degut a una causa visual.

Encara que l’entorn del nen sigui correcte i rebi suficients estímuls, cal saber si el seu desenvolupament es troba dins del normal per poder prevenir possibles problemes visuals i per anticipar-se a un aprenentatge inadequat.

Quan un nen no dona els resultats esperats pel nivell que correspon a la seva edat, cal saber si la causa es visual, perquè una correcta visió no depèn únicament de veure-hi nítidament, sinó també d’entendre i recordar el que es veu; per tant, caldrà revisar quin nivell de maduresa visual té el nen per seguir l’aprenentatge escolar.

Quan les habilitats visuals no estan prou desenvolupades es poden reeducar

La visió és un procés sensorial i motor força complex que s’aprèn i es desenvolupa durant els primers anys de vida. Totes les habilitats visuals implicades (motilitat ocular, acomodació, coordinació binocular, organització de la lateralitat) es poden reeducar amb teràpia visual activa, quan no són prou adequades per a les activitats escolars o esportives que precisa realitzar l’Infant.

L’atenció es pot mantenir si hi ha una bona coordinació dels dos ulls

La coordinació binocular és l’habilitat que permet que els dos ulls treballin junts i en col·laboració de forma harmònica, centrant-se en qualsevol punt de l’espai i durant un temps perllongat sense cansar-se, per poder entendre la posició dels objectes i la profunditat en l’espai.                                                     Quan fem activitats de prop ha de funcionar de manera molt precisa.

Símptomes relacionats amb problemes visuals

  • Veure-hi malament quan es mira la pissarra, o bé les lletres de les pantalles.

  • Tenir mal de cap principalment cap a la tarda i després d’una activitat escolar, llegir, fer els deures, etc.

  • Al llegir les lletres ballen o es veuen borroses.

  • Cal estar al cas de manifestacions que ens poden posar alerta d’algun problema visual, ja que de vegades passen desapercebudes.

  • Necessitat de fregar-se els ulls.

  • Ulls vermells.

  • Llagrimeig.

  • Parpellejar més del compte.

  • El baix rendiment visual i les males postures poden alertar d’un problema visual.

  • Apropar-se excessivament al llegir, escriure o mirant pantalles.

  • Inclinar o torçar el cap llegint, escrivint o mirant pantalles.

  • Fer ganyotes per mirar.

  • Tapar-se / o aclucar un dels dos ulls.

  • Seguir la lectura amb el dit.

  • Posar el cap damunt del braç quan escriu.

Una lectura eficaç està directament relacionada amb la visió i l’audició

Per llegir i comprendre el que llegim és imprescindible fer un correcte processament dels símbols gràfics de la lectura i relacionar-los amb el seu so fonètic, per això necessitem que totes les habilitats visuals (motilitat ocular, acomodació, coordinació binocular, organització de la lateralitat) estiguin correctament desenvolupades, de la mateixa manera que el so rebut per les dues orelles s’integri correctament.

Per evitar faltes d’ortografia és imprescindible la visualització

La Visualització és l’habilitat per utilitzar “l’ull de la ment”, per poder manipular mentalment les imatges, els pensaments i les idees, necessita la seva evocació per poder desenvolupar la creativitat. Els nens amb dificultat per visualitzar tenen amb freqüència més problemes d’ortografia i tenen més dificultats en resoldre problemes de matemàtiques. Els hi costa crear objectius i tenen un concepte d’ells mateixos més pobre.

Per entendre els conceptes de les Matemàtiques és necessari el pensament visual

Al pensament visual s’hi arriba després de crear esquemes mentals construïts per l’experiència visual i manipulativa dels objectes; necessita la memòria visual, que implica una representació mental de les formes, de la orientació en l’espai i de relació amb l’entorn. Per tenir coneixement numèric cal entendre els conceptes comparatius de més, menys, igual; i també el valor del número i el lloc que ocupa en la sèrie numérica.

Símptomes relacionats amb el rendiment escolar

  • El nen té dificultat per entendre el text.

  • Poca capacitat de recordar i visualitzar.

  • No sap reconèixer petites diferències.

  • Confon la dreta i l’esquerra.

  • Lateralitats creuades ull-mà.

  • Poca atenció amb les  tasques escolars.

  • No li agrada llegir, rebuig de la feina de prop.

  • No recorda el que ha llegit.

  • Inversions de lletres, síl·labes o paraules.

  • Lectura molt sil·làbica poc global.

  • Confon paraules semblants que comencen igual i les acaba diferent.

  • Omet paraules o les substitueix per unes altres.

  • Salta paraules o de línea.

  • Rellegeix paraules i fa regressions.

  • Inversions de lletres o del traç.

  • Ajunta paraules a l’escriure.

  • Canvia lletres o paraules.

  • Errades quan copia, es deixa lletres.

  • Escriptura deficient, torçada, gargots.

  • Mala coordinació ull-mà.

  • Inverteix números a l’escriure.

  • No diferencia correctament les unitats desenes i centenes.

  • Dificultat en l’aprenentatge de la suma i/o de la resta.

  • Li costa aprendre les taules de multiplicar.

  • No entén els problemes.

Dins l’estudi d’una exploració visual complerta podem agrupar les proves en tres categories diferents:

Una reducció de l’agudesa visual té, en general, dues possibles causes: un problema de salut ocular, o bé un defecte refractiu. Quan l’agudesa visual està per sota del normal, i més quan és en els dos ulls, influeix directament en l’atenció del nen, perquè no té suficient capacitat per atendre estímuls que no rep correctament.

Està directament relacionada amb la visió binocular, és a dir, els ulls no només hi han de veure igual, sinó que han de tenir el mateix potencial, han de ser igualment hàbils, han de funcionar amb la mateixa capacitat, i d’una manera coordinada, han de treballar conjuntament amb la finalitat que el cervell unifiqui les dues imatges que rep de cada ull en una sola percepció i mantenir-se eficaçment. No s´ha de produir cansament amb la prolongació del temps d’una tasca escolar.

L’infant ha d’entendre el que veu, ha d’extreure’n un significat, ha de recordar i ha de ser capaç d’interpretar correctament el seu entorn i els seus aprenentatges, i això ho farà en funció d’experiències acumulatives anteriors.
Per valorar el processament de la informació hi ha diverses proves, segons l’àrea que s’estigui avaluant:
Habilitats d’anàlisi visual: són les habilitats de percepció visual aïllades del component motor, habilitats bàsiques per a la manipulació mental de les imatges, per a la seva evocació o aplicació.
Habilitats visuoespacials: organització i manipulació visual de l’espai. Desenvolupament de l’esquema corporal, determinació de la lateralitat del nen i del seu predomini visual, i comprovació que té les nocions necessàries per realitzar apreciacions direccionals en l’espai.
Integració visuomotora: integrar les habilitats d’anàlisi visual amb la resposta motora, la capacitat de reproducció de la percepció visual.

Teràpia visual activa

Tractament preventiu

Com a tractament preventiu, es fa tot l’assessorament visual per a que els nadons tinguin una correcta estimulació, i s’indiquen quines han de ser les condicions favorables de l’entorn per un correcte desenvolupament del nen.
Més endavant, cap els 3/4 anys és una bona edat, si no hi ha una causa que indiqui fer-ho abans, per fer una exploració optométrica completa i saber si el seu desenvolupament es troba dins del normal. Això permet prevenir possibles problemes visuals i anticipar-se a un aprenentatge inadequat.

Tractament visual

L’objectiu de la teràpia visual optomètrica, és reeducar el sistema visual i potenciar les habilitats visuals que estan en desequilibri o poc desenvolupades per extreure el màxim d’informació visual del món que ens envolta d’una manera eficient.
Per aconseguir-ho s’utilitzen diferents tècniques, per proporcionar les condicions favorables en què el nen modifiqui la manera de processar la informació visual.

Un d’aquests tractaments és la teràpia de syntonics o fototeràpia optomètrica, on s’apliquen, a través dels ulls, filtres específics per a cada condició visual. El diagnòstic es realitza en base a la història clínica, els símptomes i l’examen optomètric.

Acompanyant els exercicis de teràpia també es poden utilitzar filtres de colors per posar damunt d’un text o de la pantalla de l’ordinador, prismes i lents per millorar el rendiment.

La teràpia visual activa es recomana en casos de:

  • Ambliopia
  • Estrabisme funcional
  • Miopia escolar
  • Disfuncions binoculars
  • Problemes d’aprenentatge
  • Baix rendiment escolar de causa visual